Al segle XII Ermengol VII d'Urgell va fundar el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Va deixar escrit en el seu testament que la seva esposa, Dolça de Foix, i ell una vegada morts fossin enterrats en aquest monestir.
Anys després el aleshores comte d'Urgell, Ermengol X, va reformar el monestir i va decidir convertir-lo en el Panteó dels comtes d'Urgell. Construí nous sepulcres d'un meravellós estil gòtic per als comtes fundadors. Posteriorment va enterrar allí al seu germà, el vescomte d'Àger, i ell mateix també va deixar constància de voler ser enterrat en el monestir al morir.
Els quatre nobles urgellencs van romandre enterrats al Monestir, a les seves respectives tombes, fins al segle XX en que va canviar la situació. L'any 1906 el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va ser comprat pel banquer lleidatà Agustí Santesmasses i Pujol. Poc després de comprar-lo va vendre els sepulcres dels comtes d'Urgell per 15.000 pessetes de l'època a un antiquari de Vitoria-Gasteiz, en contra de la voluntat del Bisbe d'Urgell que es considerava propietari lègitim. El Bisbat d'Urgell així com diversos mitjans de comunicació o el llavors diputat per Borges Blanques, Francesc Macià, van sol·licitar la devolució dels sepulcres sense èxit.
Els sepulcres van acabar en el Metropolitan Museum of Art de Nova York on encara resideixen actualment. Aquest grup pretén reobrir el debat i pensar mesures per aconsegulir la devolució de les obres a la província de Lleida, de la qual mai havien d'haver sortit.
_______________________________________________
En el siglo XII Ermengol VII d'Urgell fundo el Monasterio de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Dejó escrito en su testamento que su esposa, Dolça de Foix, y él una vez muertos fuesen enterrados en ese monasterio.
Años después el entonces conde de Urgell, Ermengol X, reformo el monasterio y decidió convertirlo en el Panteón de los condes de Urgell. Construyo nuevos sepulcros de un maravilloso estilo gótico para los condes fundadores. Posteriormente enterró allí a su hermano, el vizconde de Àger, y él mismo también dejo constancia de querer ser enterrado en el monasterio al morir.
Los cuatro nobles urgelinos permanecieron enterrados en el Monasterio, en sus respectivas tumbas, hasta el siglo XX en que cambió la situación. En 1906 el Monasterio de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes fue comprado por el banquero ilerdense Agustí Santesmasses i Pujol. Poco después de comprarlo vendió los sepulcros de los condes de Urgell por 15.000 pesetas de la época a un anticuario de Vitoria-Gasteiz, en contra de la voluntad del Obispo de Urgell que se consideraba propietario legitimo. El Obispado de Urgell así como varios medios de comunicación o el entonces diputado por Borges Blanques, Francesc Macià, solicitaron la devolución de los sepulcros sin éxito.
Los sepulcros acabaron en el Metropolitan Museum of Art de Nueva York dónde aún residen actualmente. Este grupo pretende reabrir el debate y pensar medidas para lograr la devolución de las obras a la província de Lleida, de la cual nunca debían haber salido.
_______________________________________________
Au XIIéme siècle, Ermengol VII fonda le Monastère de ‘Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes’. Il indiqua dans son testament, que son épouse, Dolça de Foix et lui même, une fois décédés, serraient enterrés dans ce monastère.
Des années plus tard, le comte d’Urgell, Ermengol X, réforma le monastère et décida de le convertir au Panteón des comtes d’Urgell. Il construya des nouveaux sépulcres d’un merveilleux style gotique pour les comtes fondateurs. Postérieurement, il enterra là-bas son frère, le vicomte d’Áger, et lui même laissa constance de vouloir y être enterré là-bas aussi.
Les quatre nobles urgelins restèrent enterrés dans le Monastère, dans leurs respectives sépulcres, jusqu’au Xéme siècle, quand la situation changea. En 1906 le monastère de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes fut acheté par un banquier originaire de Lérida, Agustí Santesmasses i Pujol. Peut de temps après l’achat il vendu les sépulcres de comtes d’Urgell pour la somme de 15.000 pesetas de l’époque (ancienne monnaie espagnole) a un antiquaire de Vitoria-Gasteiz (actuelle capitale du Pays Basque), contre la volonté de l’Evêque d’Urgell qui se considérait lui-même propriétaire légitime. L’église d’Urgell ainsi que plusieurs medias ou l’alors député pour Borges Blanques, Francesc Macià, sollicitèrent la dévolution des sépulcres sans succès.
Les sépulcres finirent au Metropolitan Museum of Art, a New York (Etats- Unis), ou ils s’y trouvent actuellement. Ce groupe prétend rouvrir le débat et chercher des nouvelles mesures pour obtenir la dévolution des ‘œuvres’ de la province de Lérida (Catalogne), d’où elles n’auraient jamais du sortir.
(read less)
Join