Va arribar-nos fa dos dies el nou llibre de Fernández Mallo a la redacció. Reconec que pel que fa a la literatura sóc bastant clàssica, però penso que és un deure parlar daquest llibre. No fer-ho, seria tancar els ulls a la literatura dels nostres temps, seria trair-nos. Des del seu primerenc Nocilla Dream, va ser considerat una revelació per la crítica. Es parlava dalgú que havia agafat totes les normes de la literatura espanyola i les havia trastocat com si es tractés de plastilina Jovi. I això de la plastilina no ho dic per casualitat, ho comento precisament perquè els referents pop han estat el fil elèctric amb què ha encès la lluminària de totes les seves novel·les. Nocilla, música pop, guitarres elèctriques, pel·lícules, sèries de televisió, art i també molta ciència. Perquè Fernández Mallo és escriptor però també és físic i ha centrat el seu microscopi en els grans escriptors que sha llegit i en els que no, i, amb la mateixa naturalitat, en els textos de les etiquetes de xampú. Potser per això en aquesta última novel·la, acaba convertint Enrique Vila-Matas en un personatge de còmic. I només per això, ja li regalaria una caixa de coca-coles, perquè segons escriu ell en la novel·la, és lúnica beguda que sassembla a ella mateixa.

La nova novel·la de Fernández Mallo