17ª sessió web "Treballar en xarxa a l'Administració: per on començar?"
Post #1
gencat wroteon September 3, 2009 at 7:00am
El dia 14 d’octubre, de 9 a 10.30 hores, tindrà lloc la 17a sessió web a càrrec de Genís Roca, qui ens parlarà del treball en xarxa a l’Administració pública.
Hem habilitat aquest espai per compartir amb les experiències, els dubtes o les dificultats que us hagin pogut sorgir en projectes 2.0 o de treball en xarxa en l’àmbit de l’Administració.
Si vols impulsar un projecte 2.0 o de treball en xarxa en l'àmbit de l'Administració, comparteix amb nosaltres quins són els teus principals dubtes o dificultats.
Si ja tens alguna experiència en l’impuls d’un projecte 2.0 o de treball en xarxa en l'àmbit de l'Administració, explica'ns-el i dóna’ns els teus consells per a aquells que ara comencen.
A partir de les aportacions que feu en aquest espai, Genís Roca elaborarà el guió de la sessió i ens proposarà una participació encara més activa.
Hem habilitat aquest espai per compartir amb les experiències, els dubtes o les dificultats que us hagin pogut sorgir en projectes 2.0 o de treball en xarxa en l’àmbit de l’Administració.
Si vols impulsar un projecte 2.0 o de treball en xarxa en l'àmbit de l'Administració, comparteix amb nosaltres quins són els teus principals dubtes o dificultats.
Si ja tens alguna experiència en l’impuls d’un projecte 2.0 o de treball en xarxa en l'àmbit de l'Administració, explica'ns-el i dóna’ns els teus consells per a aquells que ara comencen.
A partir de les aportacions que feu en aquest espai, Genís Roca elaborarà el guió de la sessió i ens proposarà una participació encara més activa.
Post #2
Trina wroteon September 4, 2009 at 6:56am
El SIRE (Servei d'Innovació i Recerca Educativa) del Departament d'Educació està implantant des del curs passat un model de treball col·laboratiu en xarxa per a promocionar la recerca i la innovació (Grups a la xarxa, blog, twitter...) i recerca en àmbits de continguts digitals i la seva difusió en xarxa.
Si ho creieu convenient, us aporto més informació.
Trina Milan (Cap de servei del SIRE)
Si ho creieu convenient, us aporto més informació.
Trina Milan (Cap de servei del SIRE)
Post #3
gencat wroteon September 4, 2009 at 9:08am
Oi tant, Trina. La vostra experiència pot servir de treball en xarxa en l'àmbit d'educació pot fer molt de servei a totes les altres persones que participem d'aquest diàleg. I, lògicament, serà d'utilitat per al Genís a l'hora de preparar-se la 17a sessió. Aquesta és la intenció de la nostra proposta de fer un esdeveniment més participatiu!
En concret: com va sorgir la idea, objectius, punts forts i febles, com heu articulat la xarxa, quines eines heu usat, etc.
En concret: com va sorgir la idea, objectius, punts forts i febles, com heu articulat la xarxa, quines eines heu usat, etc.
Post #4
Martí wroteon September 4, 2009 at 9:10am
No tenia el gust de conèixer en Genís Roca fins que al Congrés Convit sobre recursos per a la llengua que es va celebrar a Girona el passat juliol ens va fer una interessant sessió sobre com havien evolucionat les comunicacions i la informàtica en els darrers anys.
Animo la gent que l'interessi el tema que hi participi, segur que a part de passar-ho bé hi aprendrem moltes coses...
Per la meva part, poca experiència tinc en el tema. Estic començant a treballar amb el BSCW de Vicepresìdència, però tot just estic fent proves.
Estaré atent a aquest espai de Facebook per veure què ens dieu els que ja hi esteu treballant.
Animo la gent que l'interessi el tema que hi participi, segur que a part de passar-ho bé hi aprendrem moltes coses...
Per la meva part, poca experiència tinc en el tema. Estic començant a treballar amb el BSCW de Vicepresìdència, però tot just estic fent proves.
Estaré atent a aquest espai de Facebook per veure què ens dieu els que ja hi esteu treballant.
Post #5
Xavier wroteon September 7, 2009 at 12:46am
Des de l'any 2005 des de la Direcció General de Recerca elaborem RECERCAT, el butlletí electrònic de la recerca a Catalunya (http://tinyurl.com/recerca
Des de fa més d'un any i mig, complementem la informació del butlletí mitjançant un compte de Twitter (http://twitter.com/recerca
I aviat farà un any que RECERCAT va aterrar al facebook mitjançant la creació d'un grup (http://ca-es.facebook.com/
Ambdues iniciatives han tingut molt bona acollida, i ara per ara el nostre objectiu és potenciar la interacció mitjançant la dinamització del fòrum del grup de RECERCAT al facebook, entre d'altres.
Xavier Lasauca i Cisa, responsable d'R+I empresarial i transferència tecnològica (DG Recerca, Comissionat per a Universitats i Recerca, DIUE)
Des de fa més d'un any i mig, complementem la informació del butlletí mitjançant un compte de Twitter (http://twitter.com/recerca
I aviat farà un any que RECERCAT va aterrar al facebook mitjançant la creació d'un grup (http://ca-es.facebook.com/
Ambdues iniciatives han tingut molt bona acollida, i ara per ara el nostre objectiu és potenciar la interacció mitjançant la dinamització del fòrum del grup de RECERCAT al facebook, entre d'altres.
Xavier Lasauca i Cisa, responsable d'R+I empresarial i transferència tecnològica (DG Recerca, Comissionat per a Universitats i Recerca, DIUE)
Post #6
Pablo wroteon September 7, 2009 at 2:33am
El projecte municipal d'alfabetització digital "Sant Feliu On Line-Ciutat Digital" de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va apostar per la implantació de diverses eines en xarxa:
* Blog: www.santfeliu.cat/tic
* Canal de vídeo: www.youtube.es/santfeliuon
* Twitter: http://twitter.com/santfel
I també d'altres aplicacions 2.0 com Facebook, Flickr, Slideshare....
Ara aquest projecte amb connotacions 2.0 també vol explorar més a fons el treball en xarxa i col·laboratiu.
En Genís Roca el coneixem força a Sant Feliu, va ser tan amable de ser jurat al II Premi de Continguts Digitals www.santfeliu.cat/online/p
Us mirarem i seguirem amb atenció!
Pablo Muiño
Dinamitzador digital de la ciutat
Projecte "Sant Feliu Ciutat Digital"
www.santfeliu.cat/online
* Blog: www.santfeliu.cat/tic
* Canal de vídeo: www.youtube.es/santfeliuon
* Twitter: http://twitter.com/santfel
I també d'altres aplicacions 2.0 com Facebook, Flickr, Slideshare....
Ara aquest projecte amb connotacions 2.0 també vol explorar més a fons el treball en xarxa i col·laboratiu.
En Genís Roca el coneixem força a Sant Feliu, va ser tan amable de ser jurat al II Premi de Continguts Digitals www.santfeliu.cat/online/p
Us mirarem i seguirem amb atenció!
Pablo Muiño
Dinamitzador digital de la ciutat
Projecte "Sant Feliu Ciutat Digital"
www.santfeliu.cat/online
Post #7
Genís wroteon September 8, 2009 at 10:33am
Hola a tothom i totdon,
A més a més de la relació de casos i coses que es fan, que ens interessa i molt, també us agrairem aterrar a dubtes i consells concrets. Per exemple, quan la Trina explica que al SIRE ha endegat un entorn de treball col.laboratiu, quins varen ser els principals problemes?, quin consell donaria als que vulguin fer quelcom semblant?. I el mateix amb la posta en marxa de les iniciatives d'en Xavier al DIUE, o d'en Pablo a l'Ajuntament de Sant Feliu.
Si aconseguim un inventari de dubtes i/o problemes, i a la vegada també una relació de consells o consideracions a tenir en compte, intentarem fer una sessió on les anem creeuant i us passarem el protagonisme a vosaltres per tal que participeu de la sessió i compartiu la vostra experiència.
O no!. És tot un experiment: intentar fer una sessió sobre 2.0 que sigui realment 2.0, i no un monòleg. Gràcies per la complicitat !
A més a més de la relació de casos i coses que es fan, que ens interessa i molt, també us agrairem aterrar a dubtes i consells concrets. Per exemple, quan la Trina explica que al SIRE ha endegat un entorn de treball col.laboratiu, quins varen ser els principals problemes?, quin consell donaria als que vulguin fer quelcom semblant?. I el mateix amb la posta en marxa de les iniciatives d'en Xavier al DIUE, o d'en Pablo a l'Ajuntament de Sant Feliu.
Si aconseguim un inventari de dubtes i/o problemes, i a la vegada també una relació de consells o consideracions a tenir en compte, intentarem fer una sessió on les anem creeuant i us passarem el protagonisme a vosaltres per tal que participeu de la sessió i compartiu la vostra experiència.
O no!. És tot un experiment: intentar fer una sessió sobre 2.0 que sigui realment 2.0, i no un monòleg. Gràcies per la complicitat !
Post #8
Daniel wroteon September 8, 2009 at 3:47pm
Treball en xarxa supera l'ús d'eines comunicatives per a la transmissió d'informació i receptacle de suggeriments i dubtes. Blogs, videos, webs estàtiques, tríptics que funcionin malgrat una paticipació passiva complementen però compliquen la gestió del treball en xarxa, tinguent en compte que alhora s'està treballant.
Al meu entendre cal desenvolupar les eines adequades per les diferents dimensions del treballl en xarxa, sense confondre el mitjà per la finalitat. Ja n'hi havia de treball en xarxa, sense xarxa . Precedents.
La qüestió és COM les Ntic milloren:
La presa de decisions: claredat i facilitació de la participació dels membres en la definició d'objectius, si més no, específics i estratègia a aplicar.
L'organització: possibilitar que cada membre aporti pel conjunt des del i malgrat el rol que desenvolupi.
El mètode del cas: exemple de singularitat universabilitzable ja només resolent-lo amb aportacions de companys.
La pertinença i la vinculació membre-grup: satisfacció d'interessos comuns però també individuals.
La creativitat, esponerada per la diversitat de visió del grup que alimenta al membre, indicador de vitalitat de la xarxa.
La innovació: Fruit de les diferents esferes del t. en xarxa.
La Comunicació: l'impacte en la comunicació externa i en la interna; diferències de tractament.
El pressupost participatiu: la socialització del potencial i les limitacions i la multiplicació de productes derivats que comportin ingrés.
La gestió del temps: la dedicació i valorització del temps individual i grupal.
La interoperabilitat entre aquestes i altres dimensions del treball clama eines senzilles i compatibles amb facilitat.
Dani Puig
Al meu entendre cal desenvolupar les eines adequades per les diferents dimensions del treballl en xarxa, sense confondre el mitjà per la finalitat. Ja n'hi havia de treball en xarxa, sense xarxa . Precedents.
La qüestió és COM les Ntic milloren:
La presa de decisions: claredat i facilitació de la participació dels membres en la definició d'objectius, si més no, específics i estratègia a aplicar.
L'organització: possibilitar que cada membre aporti pel conjunt des del i malgrat el rol que desenvolupi.
El mètode del cas: exemple de singularitat universabilitzable ja només resolent-lo amb aportacions de companys.
La pertinença i la vinculació membre-grup: satisfacció d'interessos comuns però també individuals.
La creativitat, esponerada per la diversitat de visió del grup que alimenta al membre, indicador de vitalitat de la xarxa.
La innovació: Fruit de les diferents esferes del t. en xarxa.
La Comunicació: l'impacte en la comunicació externa i en la interna; diferències de tractament.
El pressupost participatiu: la socialització del potencial i les limitacions i la multiplicació de productes derivats que comportin ingrés.
La gestió del temps: la dedicació i valorització del temps individual i grupal.
La interoperabilitat entre aquestes i altres dimensions del treball clama eines senzilles i compatibles amb facilitat.
Dani Puig
Post #9
Josep wroteon September 9, 2009 at 1:40am
Hola a tothom,
En el meu cas estic en la planificació estratègia del projecte 2.0 a la meva l’administració. Les eines no em preocupen, són un mitjà, ara bé, la cultura empresarial, si i molt.
Trobo que la gestió del canvi és on estic dedicant més esforços. Fer adonar a les persones dels beneficis de compartir, comprometre’ls amb el projecte, implicació ferma i decidida de la direcció, etc.
Ja m’agradaria poder disposar d’un llibre de ruta, però veig que en necessitaria un per cada funcionari/treballador de l’administració.
En el meu cas estic en la planificació estratègia del projecte 2.0 a la meva l’administració. Les eines no em preocupen, són un mitjà, ara bé, la cultura empresarial, si i molt.
Trobo que la gestió del canvi és on estic dedicant més esforços. Fer adonar a les persones dels beneficis de compartir, comprometre’ls amb el projecte, implicació ferma i decidida de la direcció, etc.
Ja m’agradaria poder disposar d’un llibre de ruta, però veig que en necessitaria un per cada funcionari/treballador de l’administració.
Post #10
Alberto wroteon September 9, 2009 at 9:05am
Seguramente la parte más difícil es la interna. Trabajar en red supone desintermediar las relaciones. Cuando esto se lleva al esquema jerárquico habitual, los efectos son corrosivos. La red tiende a aplanar radicalmente las estructuras, y a generar relaciones de poder diferentes de la mera jerarquía.
Post #11
Martha wroteon September 9, 2009 at 9:51am
Uno de los impactos significativos de introducir un proyecto 2.0 en la administración (pública y provada) es en cambio de las relaciones en la estructura organizacional (cero burocracia, y puntos q se incrementan cada vez otorgados a "aplanar" la comunicación). Ello también implica el ser selectivo y organizado.
Como en todo proyecto, es importante contar con el compromiso de quien dirige, con el hecho de que se entiendan los alcances, objetivos, acciones y saber también (de parte de quien propone el proyecto) de las expectativas.
Ya no existen barreras en cuanto a costos, o el tener un espacio amplio para colocacion de equipos y ni siquiera el tener q contar con un equipo inmenso de personas q hagan la labor de admin, eso ya es pasado..ya es otra forma de gestionar.
Como en todo proyecto, es importante contar con el compromiso de quien dirige, con el hecho de que se entiendan los alcances, objetivos, acciones y saber también (de parte de quien propone el proyecto) de las expectativas.
Ya no existen barreras en cuanto a costos, o el tener un espacio amplio para colocacion de equipos y ni siquiera el tener q contar con un equipo inmenso de personas q hagan la labor de admin, eso ya es pasado..ya es otra forma de gestionar.
Post #12
Javi wroteon September 9, 2009 at 10:39am
La Administración no tiene ningún problema para llevar a cabo un proyecto 2.0. Es más, tiene los recursos económicos, las personas y todo el tiempo del mundo para hacerlo. No busca el beneficio económico, sólo satisfacer a la ciudadanía. Si no lo hace, simplemente es porque no le interesa.
Una Administración que se rige por una ley de 1992 (Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común), y que no tiene ninguna prisa en actualizarla (con todos los problemas que ello ocasiona a la ciudadanía), no puede adoptar, de la noche a la mañana, un espacio de colaboración para la ciudadanía donde los sectores más reacios publiquen todas sus vergüenzas.
A las personalidades políticas no les interesa invertir en algo que se les puede volver en su contra. Aprovecharán los avances que la web 2.0 incorpora al mundo de la tecnología para establecer canales unidireccionales donde puedan introducir toda su propaganda o difundir sus programas, proyectos o inciativas.
Pero no estamos preparados, en general, para emprender espacios de diálogos abiertos y automoderados. Hay mucha rabia contenida contra la administración y cualquier elemento que aporte voz será utilizado como vía de escape para esta rabia.
¿Habéis visto que haya funcionado algún foro en alguna web de la Administración? Pues ese es el claro ejemplo de la situación en la que nos encontramos.
Tampoco existe problema en los jefes de servicio o demás personal que tenga responsabilidad directa sobre asuntos tecnológicos. Dichas personas tienen la suficiente preparación para abordar proyectos 2.0, modernos y participativos. Tienen dinero, personal y mucho, mucho público potencial. ¿Acaso no querrían poner en marcha dichos proyectos?
Pues seguro. Pero es que la prioridad fundamental está en optimizar los procedimientos de la administración. Reducir costes, minimizar los tiempos de respuesta y organizar, de manera eficiente, toda la documentación. Y es que, como dije antes, la ley de 1992 de procedimiento administrativo está costando mucho dinero a las administraciones.
Cualquier procedimiento que se quiera llevar a la red, internamente tiene que ser modelado utilizando complejas herramientas, muchas veces realizadas a medida, que suponen un esfuerzo temporal muy importante y una inversión económica abismal. Pero es la prioridad. Llevar la administración a la ciudadanía de manera virtual.
Una vez que esto se consiga, que el ciudadano perciba de verdad a la administración como un instrumento ágil, eficiente y veloz en la resolución de trámites, y que por supuesto, no esté identificado con unos colores políticos, entonces se podrá pensar en espacios web 2.0
Mientras tanto, nos tenemos que quedar con los espacios reales 2.0, los grupos de mejora, las reuniones con expertos y los observatorios, donde se invita a una representación de la ciudadanía a participar de manera presencial.
Y si habéis tenido la oportunidad de acudir a una de esas mesas, seguro que el 90% se habla de las carencias. ¿Os imagináis ese espacio abierto a un potencial de 20 millones de personas?
Es de locos pensar, tal como está la administración en estos momentos, que vaya a habilitar un espacio de forma habitual un espacio de voz para tantas personas y de manera pública y universalmente accesible.
En definitiva, considero que los proyectos 2.0 no tienen calado en la administración sencillamente porque existen otras prioridades (mejora de los procedimientos) que son imprescindible y que inciden directamente en la satisfacción de la ciudadanía. El primer paso es superar la web 1.0, el segundo modernizarse (1.5) y el tercero llegar a la 2.0. A medida que las administraciones se modernicen, los proyectos 2.0 surgirán como setas en otoño. De momento, algunas luchan simplemente por superar la primera versión.
@javiferrer
Una Administración que se rige por una ley de 1992 (Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común), y que no tiene ninguna prisa en actualizarla (con todos los problemas que ello ocasiona a la ciudadanía), no puede adoptar, de la noche a la mañana, un espacio de colaboración para la ciudadanía donde los sectores más reacios publiquen todas sus vergüenzas.
A las personalidades políticas no les interesa invertir en algo que se les puede volver en su contra. Aprovecharán los avances que la web 2.0 incorpora al mundo de la tecnología para establecer canales unidireccionales donde puedan introducir toda su propaganda o difundir sus programas, proyectos o inciativas.
Pero no estamos preparados, en general, para emprender espacios de diálogos abiertos y automoderados. Hay mucha rabia contenida contra la administración y cualquier elemento que aporte voz será utilizado como vía de escape para esta rabia.
¿Habéis visto que haya funcionado algún foro en alguna web de la Administración? Pues ese es el claro ejemplo de la situación en la que nos encontramos.
Tampoco existe problema en los jefes de servicio o demás personal que tenga responsabilidad directa sobre asuntos tecnológicos. Dichas personas tienen la suficiente preparación para abordar proyectos 2.0, modernos y participativos. Tienen dinero, personal y mucho, mucho público potencial. ¿Acaso no querrían poner en marcha dichos proyectos?
Pues seguro. Pero es que la prioridad fundamental está en optimizar los procedimientos de la administración. Reducir costes, minimizar los tiempos de respuesta y organizar, de manera eficiente, toda la documentación. Y es que, como dije antes, la ley de 1992 de procedimiento administrativo está costando mucho dinero a las administraciones.
Cualquier procedimiento que se quiera llevar a la red, internamente tiene que ser modelado utilizando complejas herramientas, muchas veces realizadas a medida, que suponen un esfuerzo temporal muy importante y una inversión económica abismal. Pero es la prioridad. Llevar la administración a la ciudadanía de manera virtual.
Una vez que esto se consiga, que el ciudadano perciba de verdad a la administración como un instrumento ágil, eficiente y veloz en la resolución de trámites, y que por supuesto, no esté identificado con unos colores políticos, entonces se podrá pensar en espacios web 2.0
Mientras tanto, nos tenemos que quedar con los espacios reales 2.0, los grupos de mejora, las reuniones con expertos y los observatorios, donde se invita a una representación de la ciudadanía a participar de manera presencial.
Y si habéis tenido la oportunidad de acudir a una de esas mesas, seguro que el 90% se habla de las carencias. ¿Os imagináis ese espacio abierto a un potencial de 20 millones de personas?
Es de locos pensar, tal como está la administración en estos momentos, que vaya a habilitar un espacio de forma habitual un espacio de voz para tantas personas y de manera pública y universalmente accesible.
En definitiva, considero que los proyectos 2.0 no tienen calado en la administración sencillamente porque existen otras prioridades (mejora de los procedimientos) que son imprescindible y que inciden directamente en la satisfacción de la ciudadanía. El primer paso es superar la web 1.0, el segundo modernizarse (1.5) y el tercero llegar a la 2.0. A medida que las administraciones se modernicen, los proyectos 2.0 surgirán como setas en otoño. De momento, algunas luchan simplemente por superar la primera versión.
@javiferrer
Post #13
Gemma wroteon September 9, 2009 at 10:48am
Bones,
En el meu cas, us puc aproximar l'experiència que estem tenint arrel de la implantació de debatdevi http://www.debatdevi.cat. Un projecte que neix des de l'Administració però que pretén gestionar el coneixement i dinamitzar les relacions de tot un sector, el del vi a Catalunya, amb la col·laboració i participació de tothom.
- alfabetització en eines 2.0 per part del sector (manca de formació)
- en determinats moments, manca d'esperit col·laboratiu
- internament, dins de l'Administració, que s'entengui el projecte i la seva finalitat (coincideixo amb alorza en el sentit de les jerarquies, que canvien en el treball en xarxa)
- cal molts esforços en dinamització
- és important combinar trobades presencials (l'off-line es primordial en aquests tipus de projectes)
Si necessiteu més info, estic a la vostra disposició
En el meu cas, us puc aproximar l'experiència que estem tenint arrel de la implantació de debatdevi http://www.debatdevi.cat. Un projecte que neix des de l'Administració però que pretén gestionar el coneixement i dinamitzar les relacions de tot un sector, el del vi a Catalunya, amb la col·laboració i participació de tothom.
- alfabetització en eines 2.0 per part del sector (manca de formació)
- en determinats moments, manca d'esperit col·laboratiu
- internament, dins de l'Administració, que s'entengui el projecte i la seva finalitat (coincideixo amb alorza en el sentit de les jerarquies, que canvien en el treball en xarxa)
- cal molts esforços en dinamització
- és important combinar trobades presencials (l'off-line es primordial en aquests tipus de projectes)
Si necessiteu més info, estic a la vostra disposició
Post #14
Menu wroteon September 9, 2009 at 10:53am
[En nombre de Jordi Graells]
Hola, Kaixo!
Sí, estimado Alberto, la red tiende a aplanar las estructuras y a generar, por lo tanto, tensión en la jerarquía imperante. Y, como afirma Javi, intentar creer que la Administración puede pasar directamente a estructuras de inspiración dospuntocerista es, si no un sueño, una quimera. Pero por mi parte creo que la penetración de esta nueva cultura provoca una curiosa situación que hace que nadie ose oponerse o criticar –ni que sea sólo en el plano teórico– iniciativas de trabajo colaborativo. Quizás la necesidad de cambio es tan acuciante o los beneficios que aporta el conocimiento compartido son tan evidentes...
Debemos aprovechar estos resquicios y, como apunta Josep Maria, dedicar tiempo, recursos y estrategia a la gestión del cambio.
Quizás por esta razón empiezan, aunque incipientemente, experiencias de trabajo colaborativo en algunas partes de la Administración. De su experiencia vamos a hablar largo y tendido en un u otro sentido; pero, por si alguna razón algo vuelve a cambiar, difícilmente los trabajadores que han iniciado procesos similares se conformarán con volver al viejo sistema de funcionar. ¿Lo véis así también? ¿Què en penseu els professionals que ja treballeu en CoP o similars?
Hola, Kaixo!
Sí, estimado Alberto, la red tiende a aplanar las estructuras y a generar, por lo tanto, tensión en la jerarquía imperante. Y, como afirma Javi, intentar creer que la Administración puede pasar directamente a estructuras de inspiración dospuntocerista es, si no un sueño, una quimera. Pero por mi parte creo que la penetración de esta nueva cultura provoca una curiosa situación que hace que nadie ose oponerse o criticar –ni que sea sólo en el plano teórico– iniciativas de trabajo colaborativo. Quizás la necesidad de cambio es tan acuciante o los beneficios que aporta el conocimiento compartido son tan evidentes...
Debemos aprovechar estos resquicios y, como apunta Josep Maria, dedicar tiempo, recursos y estrategia a la gestión del cambio.
Quizás por esta razón empiezan, aunque incipientemente, experiencias de trabajo colaborativo en algunas partes de la Administración. De su experiencia vamos a hablar largo y tendido en un u otro sentido; pero, por si alguna razón algo vuelve a cambiar, difícilmente los trabajadores que han iniciado procesos similares se conformarán con volver al viejo sistema de funcionar. ¿Lo véis así también? ¿Què en penseu els professionals que ja treballeu en CoP o similars?
Post #15
Tona wroteon September 9, 2009 at 2:38pm
Bones! A veure, una de problemes...
- No saber realment el que és treballar en xarxa. Implica confiança, responsabilitat, cooperació, responsabilitat, comunicación, generositat, responsabilitat... :P
- Per poder treballar en xarxa s'ha de tenir clara quina és la tasca de cada un, quina és la part del treball que pertoca a cada individu, sense perjudici de la que toqui als altres. M'explic: que a tú et toqui arribar de B a C, no implica que et desentenguis d'a i de E. Pareix senzill, no? Una administració on els caps canvien, on l'ambient pot no ser cooperatiu sino de rivalitat, on un cap de projectes pot no tenir un interés especial en certs desenvolupaments, els treballadors poden no estar motivats i no implicar-se en la feina, aquesta obvietat no té lloc.
- S'han de tenir procediments estandaritzats que moltes vegades no hi estan. Ha d'estar clar el catàleg de serveis. Ha de fluïr la comunicació interna. Ha d'haver-hi un referent (o un per departament, o per àrea) amb prou coneixements canalizar la cooperació. Això implica un canvi en la gestió del coneixement i de la informació. Per tant, de la forma de treball.
- A les administracions on he posat un peu, hi ha una gran resistència al canvi.
Aixó sense pensar gaire i sols en el que és treballar en xarxa.
En el que fa a accions que impliquin ciutadania:
- Es veu l'efecte Obama, però no es veu la tasca que hi ha al darrera. Certament, com ja s'ha dit, és tal l'efecte que ningú no es planteja no pujar al carro del dospuntzerisme, però no es sap ben bé perquè. No m'he pres la molèstia de gratar el perquè de l'èxit d'Obama, però el que he percebut és que hi ha una planificació. Si l'equip d'Obama deia: "va, feis allò, deis què pensau, cooperau, aportau els calers que pogueu que tots teniu el vostre lloc a aquest govern", els ciutans ho creien, perque si deia "us eviaré un sms o us avisaré els primers en tenir resultats, o us aniré tenint informats d'on som i què estic fent", realment ho feia. Tenia a algú que ho feia. Tenia una estratègia de presència online, actuava en conseqüència i cumplia amb els que deia. Pareix que això no es veu. Es veuen les eines participatives com una forma ràpida de difondre informació, però si parlam d'obrir l'administració, surt la por a la crítica, la por a gestionar de forma correcte aquesta informació...
- Tenc la sensació que l'administració vol actuar a internet com a administació, com a entitat global. No pareix que hagin captat que internet té segments de persones molt marcats, i que és més senzill i àgil dirigir-se a un perfil determinat. M'explico: podem obrir una plana a facebook de competicions esportives federades a un determinat territori. Molt possiblement conseguirem participació i interacció ràpida. Anam a un públic objectiu que tè per mà facebook, a un perfil que té possibilitat de crear una comunitat dinàmica. Possiblement sigui més senzill emprendre petites fites que obrir un espai sense pensar que algú l'ha d'alimentar.
ara mateix no se m'acud res més...
- No saber realment el que és treballar en xarxa. Implica confiança, responsabilitat, cooperació, responsabilitat, comunicación, generositat, responsabilitat... :P
- Per poder treballar en xarxa s'ha de tenir clara quina és la tasca de cada un, quina és la part del treball que pertoca a cada individu, sense perjudici de la que toqui als altres. M'explic: que a tú et toqui arribar de B a C, no implica que et desentenguis d'a i de E. Pareix senzill, no? Una administració on els caps canvien, on l'ambient pot no ser cooperatiu sino de rivalitat, on un cap de projectes pot no tenir un interés especial en certs desenvolupaments, els treballadors poden no estar motivats i no implicar-se en la feina, aquesta obvietat no té lloc.
- S'han de tenir procediments estandaritzats que moltes vegades no hi estan. Ha d'estar clar el catàleg de serveis. Ha de fluïr la comunicació interna. Ha d'haver-hi un referent (o un per departament, o per àrea) amb prou coneixements canalizar la cooperació. Això implica un canvi en la gestió del coneixement i de la informació. Per tant, de la forma de treball.
- A les administracions on he posat un peu, hi ha una gran resistència al canvi.
Aixó sense pensar gaire i sols en el que és treballar en xarxa.
En el que fa a accions que impliquin ciutadania:
- Es veu l'efecte Obama, però no es veu la tasca que hi ha al darrera. Certament, com ja s'ha dit, és tal l'efecte que ningú no es planteja no pujar al carro del dospuntzerisme, però no es sap ben bé perquè. No m'he pres la molèstia de gratar el perquè de l'èxit d'Obama, però el que he percebut és que hi ha una planificació. Si l'equip d'Obama deia: "va, feis allò, deis què pensau, cooperau, aportau els calers que pogueu que tots teniu el vostre lloc a aquest govern", els ciutans ho creien, perque si deia "us eviaré un sms o us avisaré els primers en tenir resultats, o us aniré tenint informats d'on som i què estic fent", realment ho feia. Tenia a algú que ho feia. Tenia una estratègia de presència online, actuava en conseqüència i cumplia amb els que deia. Pareix que això no es veu. Es veuen les eines participatives com una forma ràpida de difondre informació, però si parlam d'obrir l'administració, surt la por a la crítica, la por a gestionar de forma correcte aquesta informació...
- Tenc la sensació que l'administració vol actuar a internet com a administació, com a entitat global. No pareix que hagin captat que internet té segments de persones molt marcats, i que és més senzill i àgil dirigir-se a un perfil determinat. M'explico: podem obrir una plana a facebook de competicions esportives federades a un determinat territori. Molt possiblement conseguirem participació i interacció ràpida. Anam a un públic objectiu que tè per mà facebook, a un perfil que té possibilitat de crear una comunitat dinàmica. Possiblement sigui més senzill emprendre petites fites que obrir un espai sense pensar que algú l'ha d'alimentar.
ara mateix no se m'acud res més...
Post #16
Anna wroteon September 9, 2009 at 3:37pm
Personalmente, no me preocupa tanto la parte instrumental: las herramientas existen y están al alcance de quien las quiere utilizar. Así que centro mis dudas en otros puntos:
1/ El compromiso y la coherencia entre las declaraciones de intenciones institucionales de la administración y la implantación real. Intentar llegar a una Administracion 2.0 sin estar dispuesto a modificar paradigmas relacionales no tiene sentido alguno. Necesitamos cuestionar a fondo modelos organizacionales jerárquicos, tomas de decisiones atomizadas, liderazgos por designación, aprendizaje estructurado, proyectos estancos y otras barreras existentes.
2/ Creo que una administración no puede llegar a ser 2.0 cuando se diseñan las estrategias exclusivamente "desde dentro". La participación de los ciudadanos en el diseño y conceptualización es de una importancia vital. Y, actualmente, la relación del ciudadano con la administración se reduce al papel de consumidor, no de prosumidor. Los canales de feedback siguen siendo tan limitados y burocráticos como en un modelo 1.0.
3/ La paradoja de la agilidad. Y es que los backgrounds de la administración no se corresponden a las herramientas 2.0: no recuperamos eficientemente la información de que disponemos para ahorrar trámites y las relaciones con los usuarios aún son excesivamente burocráticas. Así mismo, internamente los procesos y procedimientos son excesivamente complejos.
4/ Las instituciones no son capaces de capitalizar el potencial de sus propios integrantes, de manera que personal de las administraciones manifiestamente activo y hábil en entornos 2.0 externos no lo son de la misma manera profesionalmente. Así que la barrera del desconocimiento instrumental empieza a ser bastante relativa.
5/ Las formas de trabajo deben cambiar sustancialmente. Hay que aprender a trabajar en red, de forma colaborativa. La propia forma de estructurarse de las administraciones no fomenta ni facilita el trabajo transversal, por proyectos, etc.
1/ El compromiso y la coherencia entre las declaraciones de intenciones institucionales de la administración y la implantación real. Intentar llegar a una Administracion 2.0 sin estar dispuesto a modificar paradigmas relacionales no tiene sentido alguno. Necesitamos cuestionar a fondo modelos organizacionales jerárquicos, tomas de decisiones atomizadas, liderazgos por designación, aprendizaje estructurado, proyectos estancos y otras barreras existentes.
2/ Creo que una administración no puede llegar a ser 2.0 cuando se diseñan las estrategias exclusivamente "desde dentro". La participación de los ciudadanos en el diseño y conceptualización es de una importancia vital. Y, actualmente, la relación del ciudadano con la administración se reduce al papel de consumidor, no de prosumidor. Los canales de feedback siguen siendo tan limitados y burocráticos como en un modelo 1.0.
3/ La paradoja de la agilidad. Y es que los backgrounds de la administración no se corresponden a las herramientas 2.0: no recuperamos eficientemente la información de que disponemos para ahorrar trámites y las relaciones con los usuarios aún son excesivamente burocráticas. Así mismo, internamente los procesos y procedimientos son excesivamente complejos.
4/ Las instituciones no son capaces de capitalizar el potencial de sus propios integrantes, de manera que personal de las administraciones manifiestamente activo y hábil en entornos 2.0 externos no lo son de la misma manera profesionalmente. Así que la barrera del desconocimiento instrumental empieza a ser bastante relativa.
5/ Las formas de trabajo deben cambiar sustancialmente. Hay que aprender a trabajar en red, de forma colaborativa. La propia forma de estructurarse de las administraciones no fomenta ni facilita el trabajo transversal, por proyectos, etc.
Post #17
Gabriel wroteon September 10, 2009 at 1:23am
Hola a tothom.
Molt breument comentar-vos que en el Servei de Formació Agrària del DAR la gent que estem treballant en cursos de formació agrària a distància (FAD), ja sigui produint materials didàctics o fent tutories i coordinacions de cursos, estem treballant en xarxa i utilitzant eines de l'entorn 2.0. Estem dispersos pel territori i disposar d'aquestes eines ha estat molt important.
Respecte a la concepció i a la gradual implantació del treball en xarxa ha estat un fet que s'ha anat treballant i s'ha anat aconseguit per la il·lusió,el convenciment, la constància i la tossuderia de les persones que formem part del projecte FAD i, per dir-ho col·loquialment, guanyant terreny dia a dia superant incomprensions dins de l'organització i fins i tot també de propis companys de feina.
Ara tenim un petit territori dins de l'organització, un conjunt d'illes connectades en xarxa per Catalunya, i l'estem fent créixer!
Molt breument comentar-vos que en el Servei de Formació Agrària del DAR la gent que estem treballant en cursos de formació agrària a distància (FAD), ja sigui produint materials didàctics o fent tutories i coordinacions de cursos, estem treballant en xarxa i utilitzant eines de l'entorn 2.0. Estem dispersos pel territori i disposar d'aquestes eines ha estat molt important.
Respecte a la concepció i a la gradual implantació del treball en xarxa ha estat un fet que s'ha anat treballant i s'ha anat aconseguit per la il·lusió,el convenciment, la constància i la tossuderia de les persones que formem part del projecte FAD i, per dir-ho col·loquialment, guanyant terreny dia a dia superant incomprensions dins de l'organització i fins i tot també de propis companys de feina.
Ara tenim un petit territori dins de l'organització, un conjunt d'illes connectades en xarxa per Catalunya, i l'estem fent créixer!
Post #18
Josep wroteon September 10, 2009 at 2:28am
Veig un procés evolutiu irreversible. Una possible planificació passaria per educar, marcar pautes de comportament, crear un rol amb capacitat de decisió, difondre, arriscar i òbviament equivocar-se.
Educar en treball col•laboratiu i foment de la participació dins i fora de l’organització. Engegar projectes que demanin la col•laboració entre administracions o treballador o ciudatans. No cal que siguin grans projectes, penso en una comunitat de pràctica, el valor pels participants està en el que ells mateixos volen aprendre.
Marcar pautes com ha fet el govern anglès des del departament d’empresa, innovació i formació (BPI) que han fet una guia oficial de Twitter.
Assignar un responsable amb poder de decisió alineat dins l’estructura organitzativa en una posició gerencial.
Difondre exemples d’èxit, com la iniciativa del departament de joventut i facebook. D’acord que el seu target és la generació Y, però aquests tenen progenitors que volen ser informats i perquè no en un canal digital adaptat al target.
Difondre al ciutadà el nou canal. Hi ha qui ha dit que l’administració no admet critiques corrosives. Cert, però si es respecten les pautes de comportament, em pregunto si aquest no pot ser un possible pol d’atracció a la participació. Deixar la demagògia pels plens....
Personalment veig l’administració 2.0 com un iceberg, posar-ho en marxa seria la part visible, mantenir-ho i dinamitzar-ho, la part submergida.
Si arriscar, m’encanta: Preparats, foc!, Apuntin. Que l’administració no és flexible, doncs ara tenim una oportunitat per fer-la flexible. Les xarxes socials són inherentment flexibles. Obligaran a que l’administració comenci a actuar amb més celeritat(Aquí encara hi estic pensant.......)
Que tot no sortirà com està planificat, ho tinc clar, que m’equivocaré també, però resulta que aquest és el més importat de tots els punts. Donat que si ens equivoquem voldrà dir que hem fet, que hem iniciat el procés irreversible......... fantàstic.
Educar en treball col•laboratiu i foment de la participació dins i fora de l’organització. Engegar projectes que demanin la col•laboració entre administracions o treballador o ciudatans. No cal que siguin grans projectes, penso en una comunitat de pràctica, el valor pels participants està en el que ells mateixos volen aprendre.
Marcar pautes com ha fet el govern anglès des del departament d’empresa, innovació i formació (BPI) que han fet una guia oficial de Twitter.
Assignar un responsable amb poder de decisió alineat dins l’estructura organitzativa en una posició gerencial.
Difondre exemples d’èxit, com la iniciativa del departament de joventut i facebook. D’acord que el seu target és la generació Y, però aquests tenen progenitors que volen ser informats i perquè no en un canal digital adaptat al target.
Difondre al ciutadà el nou canal. Hi ha qui ha dit que l’administració no admet critiques corrosives. Cert, però si es respecten les pautes de comportament, em pregunto si aquest no pot ser un possible pol d’atracció a la participació. Deixar la demagògia pels plens....
Personalment veig l’administració 2.0 com un iceberg, posar-ho en marxa seria la part visible, mantenir-ho i dinamitzar-ho, la part submergida.
Si arriscar, m’encanta: Preparats, foc!, Apuntin. Que l’administració no és flexible, doncs ara tenim una oportunitat per fer-la flexible. Les xarxes socials són inherentment flexibles. Obligaran a que l’administració comenci a actuar amb més celeritat(Aquí encara hi estic pensant.......)
Que tot no sortirà com està planificat, ho tinc clar, que m’equivocaré també, però resulta que aquest és el més importat de tots els punts. Donat que si ens equivoquem voldrà dir que hem fet, que hem iniciat el procés irreversible......... fantàstic.
Post #19
Montse wroteon September 10, 2009 at 4:45am
Hola.
M'he assabentat d'aquest espai pel bloc de Roca Salvatella on en Genis Roca ha escrit el seu post.
Treballo a la Diputació de Barcelona. En temes de Comunicació Interna. Porto un programa d'accés als mitjans digitals per a les persones que treballen en la nostra casa. Molts llocs de treball no requereixen d'ordinador i l'accés a les eines s'ha convertit en un biaix en l'accés a la informació i a la comunicació.
El mitjà per universalitzar l'accés, a banda de la instal·lació de PC's d'ús compartit, és per a mi, sens cap tipus de dubte la formació.
Intentaré participar de la jornada el proper 14 d'octubre. Si més no, el canvi de format que proposes, Genis, em sembla molt, molt interessant.
Seguim en contacte?
M'he assabentat d'aquest espai pel bloc de Roca Salvatella on en Genis Roca ha escrit el seu post.
Treballo a la Diputació de Barcelona. En temes de Comunicació Interna. Porto un programa d'accés als mitjans digitals per a les persones que treballen en la nostra casa. Molts llocs de treball no requereixen d'ordinador i l'accés a les eines s'ha convertit en un biaix en l'accés a la informació i a la comunicació.
El mitjà per universalitzar l'accés, a banda de la instal·lació de PC's d'ús compartit, és per a mi, sens cap tipus de dubte la formació.
Intentaré participar de la jornada el proper 14 d'octubre. Si més no, el canvi de format que proposes, Genis, em sembla molt, molt interessant.
Seguim en contacte?
Post #20
Mònica wroteon September 10, 2009 at 9:42am
Està clar que a l'administració ens cal molt camí per arribar a treballar realment dins el paradigma del 2.0. Perque crec que es tracta ja d'això, un nou paradigma, no tan sols de treball a les empreses o administracions, sinó una manera d'entendre molts (moltíssims) aspectes de les nostres vides.
Compartir, col.laborar, treballar, aprendre, gaudir, participar en xarxa, etc. són maneres de fer, d'entendre les relacions socials que, amb més o menys velocitat (depenent de la seva cultura) s'hauran d'anar introduint a les organitzacions. L'entorn fa moure l'intorn, sempre ha estat així, però potser ara amb més força i acceleració.
Des de les administracions tenim un doble repte, al meu entendre: la ciutadania, per una banda, i els empleats (i empleades) públics, per una altra. Hem de treballar per possibilitar la relació del ciutadans amb l'administració per qualsevol dels mitjans que les TIC ofereixen, possibilitar una relació bidireccional. Amb les empleats i empleades hem de treballar pel canvi de cultura: posem en el centre de la nostra actuació a la ciutadania (el procediment haurà de garantir aquesta centralitat), treballem compartint eines, recursos i coneixement.
Compartir, col.laborar, treballar, aprendre, gaudir, participar en xarxa, etc. són maneres de fer, d'entendre les relacions socials que, amb més o menys velocitat (depenent de la seva cultura) s'hauran d'anar introduint a les organitzacions. L'entorn fa moure l'intorn, sempre ha estat així, però potser ara amb més força i acceleració.
Des de les administracions tenim un doble repte, al meu entendre: la ciutadania, per una banda, i els empleats (i empleades) públics, per una altra. Hem de treballar per possibilitar la relació del ciutadans amb l'administració per qualsevol dels mitjans que les TIC ofereixen, possibilitar una relació bidireccional. Amb les empleats i empleades hem de treballar pel canvi de cultura: posem en el centre de la nostra actuació a la ciutadania (el procediment haurà de garantir aquesta centralitat), treballem compartint eines, recursos i coneixement.
Post #21
Tona wroteon September 10, 2009 at 11:46am
A banda dels potencials obstacles al treball en xarxa a l'Administració que han anat sortint en el debat, també cal mirar l'esforç meritori i ambiciós que la Generalitat està fent per acostar-se a la ciutadania mitjançant la plataforma de tramitació multicanal, l'OVT, l'Oficina Virtual de Tràmits.
Possiblement l'OVT és un dels primers grans projectes globals que permet escoltar i treballar colze a colze els diferents departaments de la Generalitat, amb l'objectiu de prestar servei a la ciutadania per facilitar els tràmits a fer amb l'Administració. L'accés de la tramitació en un únic portal dóna qualitat a uns serveis que susciten, com ha dit en Javi Pérez "rabia contenida contra la administración". A més, són les eines 2.0 les que faciliten el desenvolupament de l'OVT.
Penso que és una aposta a considerar: la feina d'un departament reverteix en el servei comunitari.
Possiblement l'OVT és un dels primers grans projectes globals que permet escoltar i treballar colze a colze els diferents departaments de la Generalitat, amb l'objectiu de prestar servei a la ciutadania per facilitar els tràmits a fer amb l'Administració. L'accés de la tramitació en un únic portal dóna qualitat a uns serveis que susciten, com ha dit en Javi Pérez "rabia contenida contra la administración". A més, són les eines 2.0 les que faciliten el desenvolupament de l'OVT.
Penso que és una aposta a considerar: la feina d'un departament reverteix en el servei comunitari.
Post #22
Miquel wroteon September 10, 2009 at 2:51pm
El 25 de setembre la C4D de la UdG organitza la Nit de la Recerca, que es fa a diverses ciutats europees de forma simultània. Recordo el 2007 quan hi vam participar per primer cop, on ja llavors vam posar-hi un parell d'ordinadors per fer servir el twitter, una eina que poca gent coneixia.
Per a aquesta edició, tenim blog, twitter, facebook, i d'altres eines 2.0. No serà fàcil, però, que els ciutadans, els estudiants, els membres de la comunitat universitària, hi participin. Però volem ser perseverants.
L'experiència de la II edició del Jove Campus de Recerca de la UdG, amb el seu twitter, facebook, etc., va ser força positiva. Ens hi anima.
Podem explicar-vos aquestes dues experiències (són ciència 2.0, organitzada per una administració universitària)
Per a aquesta edició, tenim blog, twitter, facebook, i d'altres eines 2.0. No serà fàcil, però, que els ciutadans, els estudiants, els membres de la comunitat universitària, hi participin. Però volem ser perseverants.
L'experiència de la II edició del Jove Campus de Recerca de la UdG, amb el seu twitter, facebook, etc., va ser força positiva. Ens hi anima.
Podem explicar-vos aquestes dues experiències (són ciència 2.0, organitzada per una administració universitària)
Post #23
Miquel wroteon September 13, 2009 at 7:37am
La Universitat de Utah Valley ha fet una reflexió sobre la seva Web 2.0 i les xarxes socials. En parlo a http://edunomia.net/diari/
Post #24
Ramon wroteon September 13, 2009 at 11:49pm
Per situar-nos, la meva unitat (Equip Tècnic de Fiscalia de Menors) comparteix algunes "eines" amb altres unitats del Servei de Suport a l'Execució Penal de Girona, concretament amb l'Equip de Medi Obert, Atenció a la Víctima i Assessorament Penal Adults.
Utilitzem el "Calendari de google": Ens permet recollir totes les activitats comunes a un mateix document i alhora ens permet conèixer les coincidències de franges de temps "disponible" de cadascú de nosaltres a fi de concretar reunions i/o espais de treball.
Utilitzem "Documents compartits": Igualment ens permet treballar documents al nostre ritme personal. Aquesta eina és ideal per guanyar temps i per a desenvolupar treball individual necessari i previ a les reunions presencials per a la presa de decisions. En aquest sentit, allò que ja està treballat prèviament, ha de redundar en una major eficàcia de les trobades presencials.
Un tercer nivell seria prescindir d'alguns espais presencials en el ben entès que la feina s'ha pogut elaborar, compartir, revisar, consensuar... a través de les eines de comunicació en xarxa.
Interesso aquesta Sessió web ja que ens servirà per a compartir el què fem i, en aquest entorn, progressar en el coneixement i aplicació d'eines i processos.
Utilitzem el "Calendari de google": Ens permet recollir totes les activitats comunes a un mateix document i alhora ens permet conèixer les coincidències de franges de temps "disponible" de cadascú de nosaltres a fi de concretar reunions i/o espais de treball.
Utilitzem "Documents compartits": Igualment ens permet treballar documents al nostre ritme personal. Aquesta eina és ideal per guanyar temps i per a desenvolupar treball individual necessari i previ a les reunions presencials per a la presa de decisions. En aquest sentit, allò que ja està treballat prèviament, ha de redundar en una major eficàcia de les trobades presencials.
Un tercer nivell seria prescindir d'alguns espais presencials en el ben entès que la feina s'ha pogut elaborar, compartir, revisar, consensuar... a través de les eines de comunicació en xarxa.
Interesso aquesta Sessió web ja que ens servirà per a compartir el què fem i, en aquest entorn, progressar en el coneixement i aplicació d'eines i processos.
Post #25
Núria wroteon September 14, 2009 at 12:34am
És molt interessant l'experiència que estem duent a terme el Departament de Justícia en diversos entorns 2.0, bàsicament a la plataforma e-Catalunya on s'han constituït, dins del programa Compartim, un conjunt de comunitats de pràctica i exemples com el que ens explica en Ramon Tercero ens obliguen a tirar endavant.
Crec que anem per molt bon camí: a poc a poc i bona lletra :)
Crec que anem per molt bon camí: a poc a poc i bona lletra :)
Post #26
Carlos wroteon September 14, 2009 at 3:00am
Bon dia,
M'he assabentat d'aquesta iniciativa tant positiva via Twitter Gencat.
A la web de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet fa uns mesos que hem implementat algunes eines 2.0:
-Issuu: On distribuïm els catàlegs de les exposicions del Centre d'Art Contemporani Can Sisteré. Per exemple: http://issuu.com/rodriguez
-AddThis, per connectar qualsevol contingut de la web amb les xarxes socials del usuaris.
-Facebook, amb la plana "Pasión por Santako".
http://www.facebook.com/pa
-Twitter, http://twitter.com/scgrame
-YouTube, amb el Canal Gramenet de vídeos.
http://www.youtube.com/can
Els que ens dediquem a la comunicació estem experimentant també amb el Yammer.
Carlos Rodríguez
Coordinador Web
M'he assabentat d'aquesta iniciativa tant positiva via Twitter Gencat.
A la web de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet fa uns mesos que hem implementat algunes eines 2.0:
-Issuu: On distribuïm els catàlegs de les exposicions del Centre d'Art Contemporani Can Sisteré. Per exemple: http://issuu.com/rodriguez
-AddThis, per connectar qualsevol contingut de la web amb les xarxes socials del usuaris.
-Facebook, amb la plana "Pasión por Santako".
http://www.facebook.com/pa
-Twitter, http://twitter.com/scgrame
-YouTube, amb el Canal Gramenet de vídeos.
http://www.youtube.com/can
Els que ens dediquem a la comunicació estem experimentant també amb el Yammer.
Carlos Rodríguez
Coordinador Web
Post #27
Ton wroteon September 14, 2009 at 4:15am
Bon dia,
A la Secretaria de Política Lingüística hem portat a terme algunes experiències que es podrien qualificar de 2.0 i que segueixen la línia de les que s’han anat exposant fins ara; però ens ha semblat que en aquest fòrum n’havíem de presentar dues un xic diferents, que considerem significatives i que per a nosaltres han estat importants.
En primer lloc, la versió 2.0 de la campanya "Encomana el català". En iniciar aquesta campanya institucional vam constatar que la quantitat de recursos de què disposaríem seria inferior al de campanyes anteriors a causa del context de crisi. Això ens va portar a refermar-nos en una idea que ja teníem clara: que calia apostar pels "social media" i les xarxes socials. Vam iniciar diverses experiències, però ens vam centrar sobretot en Facebook. Vam impulsar un grup (http://www.facebook.com/gr
Hi ha grups a Facebook molt més grans, fins i tot a nivell de Catalunya, però no hem sabut trobar cap iniciativa promoguda des de l'Administració, al conjunt de l'Estat, que s'acosti remotament a aquesta xifra, si més no fins ara. D’altra banda, que 35.000 persones amb noms i cognoms, explicitin la seva adhesió a un missatge institucional és una novetat en l’àmbit de la gestió pública. Creiem que invita a la reflexió i que sense les xarxes socials no hauria estat possible.
Una segona experiència, també a Facebook, és la pàgina que fem servir per donar informació actualitzada a les persones que tenen especial interès en tot el que s'estrena en cinema en català i volen estar al cas de les novetats. Aquest era un àmbit complex ja que es tractava d'un "target" dispers que ens costava molt de tenir localitzat i informat. De fet ens hi relacionàvem amb un bon web (http://www.gencat.cat/llen
A reveure,
A la Secretaria de Política Lingüística hem portat a terme algunes experiències que es podrien qualificar de 2.0 i que segueixen la línia de les que s’han anat exposant fins ara; però ens ha semblat que en aquest fòrum n’havíem de presentar dues un xic diferents, que considerem significatives i que per a nosaltres han estat importants.
En primer lloc, la versió 2.0 de la campanya "Encomana el català". En iniciar aquesta campanya institucional vam constatar que la quantitat de recursos de què disposaríem seria inferior al de campanyes anteriors a causa del context de crisi. Això ens va portar a refermar-nos en una idea que ja teníem clara: que calia apostar pels "social media" i les xarxes socials. Vam iniciar diverses experiències, però ens vam centrar sobretot en Facebook. Vam impulsar un grup (http://www.facebook.com/gr
Hi ha grups a Facebook molt més grans, fins i tot a nivell de Catalunya, però no hem sabut trobar cap iniciativa promoguda des de l'Administració, al conjunt de l'Estat, que s'acosti remotament a aquesta xifra, si més no fins ara. D’altra banda, que 35.000 persones amb noms i cognoms, explicitin la seva adhesió a un missatge institucional és una novetat en l’àmbit de la gestió pública. Creiem que invita a la reflexió i que sense les xarxes socials no hauria estat possible.
Una segona experiència, també a Facebook, és la pàgina que fem servir per donar informació actualitzada a les persones que tenen especial interès en tot el que s'estrena en cinema en català i volen estar al cas de les novetats. Aquest era un àmbit complex ja que es tractava d'un "target" dispers que ens costava molt de tenir localitzat i informat. De fet ens hi relacionàvem amb un bon web (http://www.gencat.cat/llen
A reveure,
Post #28
Xavier wroteon September 14, 2009 at 4:27am
M'agradaria saber quina repercusió ha tingut aquesta petició d'ajuda de Genis Roca i quants mitjans ha utilitzat per demanar aquesta ajuda.
Es podria fer un estudi.
Quin volum de personas s'han asabentats d'aquesta noticia?
Quants mitjans directes a utilitzat Genis per publicar aquesta noticia? A partir d'aqui a quants mitjans s'ha pogut propagar.
Estic seguint aquesta noticia des de diferents llocs i estic alucinant de la quantitat de gent que s'esta implicant.
Igualment Felicitats Genis i a la gent de Justicia.
Es podria fer un estudi.
Quin volum de personas s'han asabentats d'aquesta noticia?
Quants mitjans directes a utilitzat Genis per publicar aquesta noticia? A partir d'aqui a quants mitjans s'ha pogut propagar.
Estic seguint aquesta noticia des de diferents llocs i estic alucinant de la quantitat de gent que s'esta implicant.
Igualment Felicitats Genis i a la gent de Justicia.
Post #29
gencat wroteon September 14, 2009 at 9:54am
@Xavier Crespo. Per part nostra, gràcies per les felicitacions, que fem extensives a tota la Generalitat de Catalunya (Presidència i Justícia) com a actual organitzadora de les sessions, alhora que en fem difusió per les bústies a diferents aplicacions i web 2.0 (Facebook, Twitter, Delicious...).
Post #30
Francisco wroteon September 17, 2009 at 7:09am
A mi em sembla que no es tant les eines, si no el fet de saberles gastrar.
I en les persones, una nova organització i canvi de mentalitat...
La tecnologia no fa mes que facilitar els procesos.
Forums ja hi havia en l'epoca dels grecs...
Ara falta saber com utilitzar-les per tal d'aconseguir allo que volem. Com son els procesos i l'organització.
I en les persones, una nova organització i canvi de mentalitat...
La tecnologia no fa mes que facilitar els procesos.
Forums ja hi havia en l'epoca dels grecs...
Ara falta saber com utilitzar-les per tal d'aconseguir allo que volem. Com son els procesos i l'organització.